Aquest divendres dia 20 a les 16h xerrada d'alimentació a la biblioteca de Gironella. Com acompanyar als nostres infants en la descoberta plaent de l'alimentació!
Com va ser per tu?
Per casa teva?
Un drama o un plaer?
Revisarem i donarem eines perquè el fet d'alimentar-se sigui quelcom molt grat.

La llet i la mel


La llet i la mel.

En néixer, la mare és el primer símbol del primer aspecte de l'amor. 
La llet és la cura i la responsabilitat necessàries per a preservar la vida i el creixement del seu nadó.

La mel va més enllà d’una simple conservació. És l’actitud que s'inculca a l’infant, l’amor a la vida i que li crea un sentiment. És bo estar viu, és bo ésser una criatura. 

La majoria de mares són capaces de donar llet però només una minoria poden donar mel, per circumstàncies adverses de la seva pròpia vida o d'altres problemes.

Un pot distingir molt clarament entre els infants i adults: 
"Els que només van rebre llet i els que van rebre llet i mel".

És de l'Erich Fromm

Aquest text me'l ha compartit la Laia, gràcies dona mel! ;)

CAMINANT FEM ESCOLA, una dolça revolució






Obrir-nos a la vida, creure i viure en l'amor.
Tota criatura ve al món nua, entregada i confiada, amb l'expectativa natural de ser cuidat.
Quan no ens sentim estimats ni protegits, a casa, l'escola en la societat. Quan el tracte rebut està carregat de dolor, menyspreu, quan hi ha manca de cura, en l'infant es va gestant una càrrega d'odi i dolor que quan arribi a l'etapa adolescent amb tota l'energia vital que la joventut porta, que retornarà aquest jove a la societat?
És evident que davant un món tan convuls ens cal una mirada profunda a la vida.
El més important que la societat pot fer és donar suport a tota mare, pare, mestre, PERSONA, a qüestionar-se honestament.
Fa temps que estic elaborant aquest nou treball que us proposo: CAMINANT FEM ESCOLA, fruit del recorregut fet durant 17anys en l'acompanyament de famílies en la criança i de l'exercici terapèutic en BIOGRAFIA VITAL HUMANA.
CAMINANT FEM ESCOLA és una dolça revolució per mirar-nos i escoltar-nos des del cor, sense prejudicis, creant confiança per poder compartir la nostra història i transcendir-la. Per arribar a una escolta profunda de l'altre amb presència, deixant-nos sentir i ser tocats per la vivència de relació que sempre ens porta a una major comprensió de nosaltres mateixos. Escoltar sense judici per esdevenir un bàlsam per l'ànima. La teva, la dels altres, la de tots.
Per connectar amb el que és veritablement essencial.
És el que t'ofereixo.


COM A PARES, FEM UN EQUIP?



La parella la formen dues persones que tenen biografies, personalitats, maneres de veure el món potser molt diferent. Sembla lògic pensar que quan es decideix iniciar un projecte comú de transcendència vital, com és formar una família i ocupar-se del desenvolupament i cura dels fills, tenen la suficient compatibilitat perquè aquest projecte sigui viable i en ell càpiga i predomini com una prioritat la tasca d'educar a un ésser humà vulnerable, indefens i necessitat de referents tant com d'aliment i tendresa. Per desgràcia, això passa en la minoria de les famílies. No tenim ni idea del que significa tenir un fill abans de tenir-ho i l'aterratge que tots dos membres de la parella fan en la mater-paternitat és poc predictible. I així, ens trobem amb què la nostra parella, amb la qual fins a aquest moment tot semblava fluir, no està d'acord en moltes de les coses que concerneixen l'educació dels fills, la qual cosa genera distància afectiva, desacords, solituds i molta frustració. És sens dubte, un dels desafiaments més difícils de gestionar, però també una oportunitat enorme de creixement i aprenentatge si ho fem des de la humilitat i l'empatia.
Atès que no podem canviar la història de cadascú, ni tampoc com vam ser maternats, sí que podem mirar cap endavant, tenint present el que ens juguem, sent capaços sobretot, de negociar, entenent que els dos estem aprenent, que educar a un fill és la tasca més difícil que encararem al llarg de la nostra vida i que els processos de presa de consciència i d'aprenentatge de cada persona tenen una velocitat diferent. Es tracta de veure a l'altre com un company, un còmplice, un suport i no com un enemic. Partim de dues premisses bàsiques que no hem de perdre de vista: tots dos pares estimeu per sobre de tot als vostres fills i no voleu fer mal i que tu vas triar a l'altra persona i la consideres honesta i amb capacitat d'aprendre.

Alguns suggeriments:

No hi ha veritats absolutes, ni perquè ho diu un llibre ni perquè així ho feia el teu pare o mare.
No prenguis decisions sobre la marxa. Sospeseu amb l'altre i tracteu d'aconseguir acords, per mínims que aquests siguin. Sempre hi ha llocs comuns i intel·ligents, és posar el focus en el qual ens uneix, no en el que ens separa.
Revisa les expectatives i allunya't de la perfecció. No existeix i, menys encara, a l'hora d'educar. La idea és fer les coses de la millor manera possible.
Tots tenim limitacions. Parlar-les, saber quins són les de la teva parella i les teves a l'hora d'educar, condueix a saber en quin moment ha d'intervenir cadascú.
Expliqueu-vos com va ser la vostra criança, ens ajudarà a entendre'ns
Posar-nos límits, de la mateixa manera que els hi posem als fills. Deixar explícitament clar quines són les accions no tolerables per l'altre i quines fronteres no es poden traspassar.
És fonamental no veure al nen com el causant dels problemes, idealitzant la vida anterior a l'arribada dels fills, subratllant les dificultats i no la riquesa i oportunitat emocional d'aquesta nova etapa.
Confia en la teva parella.
Ajuda al teu fill al fet que entengui que la mare i el pare fan algunes coses de manera diferent, tractant de realçar el positiu de l'altre i no emfatitzar les seves zones fosques. La prioritat és el nen, no nosaltres. I hem de fer tot el possible perquè creixi amb la millor versió dels seus pares, encara coneixent les seves limitacions.
Parleu d'això, de tant en tant, serenament, no com a reacció a un desacord. Quedeu per parlar-ho en un context diferent de la mateixa llar, sense nens, amb intel·ligència, buscant acords, recordant el que us uneix i la importància de ser les més coherents i coincidents possibles.
Eviteu la polarització, la vella història del "pare bo i la mare la dolenta o al revés". El nen ens ha de veure com a equip, no com a possibilitats individuals d'aconseguir alguna cosa.
És imprescindible entendre que no es tracta de "tenir raó", ni de ser el "que més sap d'això", tampoc de confirmar "l'altre està equivocat". Es tracta de posar l'amor per sobre de la nostra biografia i de la nostra necessitat d'alimentar l'ego. Es tracta de posar-se en el lloc dels fills i adonar-nos que ens estan mirant. El món és filtrat a través de nosaltres. Aprendran a relacionar-se; segons ens relacionem entre nosaltres i amb ells, aprendran a negociar segons siguem capaços nosaltres d'incorporar aquesta eina essencial en la nostra quotidianitat, aprendran a respectar si viuen amb respecte, en definitiva, construiran una imatge de si mateixos i dels altres amb el que siguem capaços d'oferir-los. Estimem-los, estimem-nos.


Ben tornats i benvinguts!



Ben tornats i Benvinguts!

Tornem al setembre amb les piles carregades i ho fem rics de moltes experiències que, de ben segur, ens han fet créixer. Amb il·lusió i ganes de compartir nous moments meravellosos.

1) Aquí teniu les propostes per aquest nou curs:


Acompanyament a la gestació: 
- FEM VIDA, cuidant la vida des del principi, ho podem fer en grup o individual. 
Grups de criança: 
- FEM ESCOLA,  acompanyament a la criança de les filles i fills, desenvolupant l’escolta activa per a una criança amorosa. En grups reduïts. 
- FEM MARES, grup de dones mares, carregant piles per poder criar amb plenitud.
- FEM PARES, recuperem les sesssions amb grups de pares perquè vosaltres també heu de poder trobar un espai on compartir, afluixar-vos i créixer.
- FEM FAMÍLIA, perquè créixer és constant i les necessitats de pares i fills no s'aturen, canvien i són diferents però necessiten ser escoltades, revisades per fer una família on tothom s'hi sent i creix còmodament. 


2) Com a treballs individuals us segueixo oferint els serveis següents:

- PUERICULTORA-DOULA. 
- BIOGRAFIA VITAL HUMANA
- HARMONITZACIÓ CORPORAL

I ara us anuncio una nova proposta que em fa especial il·lusió i que en breu ja us podré donar més detalls. 
Acompanyament al creixement personal:
- CAMINANT, FEM ESCOLA.  És un projecte de creixement i formació per a persones amb desig d'aprendre consciència de les etapes vitals de la seva vida. 

Bé, aquest és tot el treball que podem fer junts a Manresa, Berga o Vic. Si voleu més informació, no dubteu a posar-vos en contacte amb mi: 


martafemescola@gmail.com // 696708998


Una forta abraçada.

Marta




Gestació i criança


Quan accedim a la nostra herència emocional i comprenem com els sentiments del passat matisen les experiències del present, podem ser més hàbils a l'hora d'establir forts i sans llaços d'unió amb qui ens envolta i sobretot amb les nostres criatures.
L'etapa de la gestació és crítica en el desenvolupament de l'ésser humà. El fetus creix en el cos de la mare, sent part d'ella, experimentant les seves emocions, vivint les seves experiències. Les dificultats, els conflictes que envolten  la mare, les diferències que la marquen, el tracte que rep, és experimentat igualment pel bebè dins l’úter que queda impregnat de totes les emocions.

La naturalesa ha dotat  aquest període d'unes característiques especials per tal  que el bebè gestant  rebi l'estimulació adient , però tota una sèrie de circumstàncies de la vida actual poden alterar aquest procés construït al llarg de milers d'anys (embaràs de risc, exposició a entorns adversos, maltractaments, etc...). Amb el treball de “preparació a la criança conscient” es pretén garantir un tipus d'estimulació que prioritzi les necessitats essencials per un correcte desenvolupament del bebè, al temps que proporciona a la mare i al pare un espai que afavoreix la introspecció necessària i la comunicació oberta per transitar per els canvis de rol que el futur naixement comporta, sense l'estrès i els conflictes emocionals que moltes vegades s'hi troben latents. 

Quan els novells pares  es troben tranquils, recolzats i serens durant el procés d'embaràs i criança  poden connectar millor amb la criatura i establir les bases del que serà un vincle amorós.

Feliç gestació, feliç criança!